LA MEDIACIÓ COM A SOLUCIÓ

El passat divendres dia 10 de desembre vam assistir, en el marc de l’assignatura Habilitats Comunicatives, a una conferència sobre la mediació. Aquesta paraula, tant de moda en els últims temps, implica la tècnica que s’ utilitza per resoldre els problemes que es presenten en la convivència entre dos o més persones. Per tant, no és necessari estar parlant de l’àmbit educatiu per fer referència a aquest terme, sinó que la mediació basada en la cooperació i l’entesa mútua es pot extrapolar a qualsevol dels àmbits de la nostra vida.

Un element clau és la figura del mediador, un tercer que ha de ser neutral i dedicar-se a escoltar als disputants i incentivar el diàleg en la recerca de solucions satisfactòries per a totes les parts implicades. Ell ha de conèixer molt bé el seu rol per tal d’ evitar caure en l’error de jutjar i fer possible una mediació fructífera que, com és de suposar, haurà de deixar a banda la tecnologia i ser “presencial”.

Per últim, fer referència a una sèrie d’autors que han reflexionat i escrit sobre el tema i que per tant ens podran ser de bona ajuda en un futur per ampliar els nostres coneixements com ara Goldman, Watzlawik, Ivern y Kohlberg, entre d’altres. I és que potser nosaltres no tenim a les nostres mans la solució contra el sorgiment de conflictes, però si la recepta per intentar resoldre’ ls de la millor manera.     

Atún con Pan

LA CACERA DEL TRESOR: EL TAROT

L' últim dia de pràctiques ens van ensenyar que la "Cacera del tresor" és una eina de treball que utilitzen els professors per què els alumnes n'aprenguin sobre un tema en particular. Aquesta eina consisteix en una pàgina web on apareix una introducció del tema que volem tractar, tot seguit es formulen una sèrie de preguntes que s'han de contestar  amb l'ajuda d'uns links on es pot trobar la informació per tal d'ampliar el tema i/o contestar les preguntes. La majoria de les caceres inclouen la "gran pregunta", on ens plantegen una qüestió que hem de resoldre per comprovar si hem adquirit tots els coneixements.

La nostra cacera tracta sobre el Tarot, ja que el considerem un tema interessant i a la mateixa vegada desconegut per a la majoria de la gent. El nostre objectiu és endinsar els alumnes en aquest món de màgia i superstició i que ells siguin capaços d'arribar a conclusions personals sobre la frontera entre realitat i la pròpia creença. Ells seran qui en darrer terme decidiran si els interessa profunditzar o no. Aquí us adjuntem el link que podeu visitar quan volgueu.

Cacera del tresor: La màgia del Tarot

Atún_con_Pan

LES NOSTRES EINES 2.0

El passat dia 8 d'octubre tots els grups de pràctiques d'aquesta assignatura vam fer un petit comentari sobre una eina 2.0 per informar a la resta de companys sobre què es tracta, quins usos té, quins avantatges ens pot aportar, etc. Nosaltres vam parlar sobre una eina que vam trobar força interessant com és l'Exelearning. La vam triar ja que és una eina que està molt relacionada amb l'educació ja que ens serveix com un Moodle i ens permet editar el contingut dels nostres cursos i lliçons i publicar-ho en format interactiu sense la necessitat de ser grans professionals en informàtica. Així una persona sense molts coneixements informàtics pot accedir fàcilment a Exelearning i pot treballar de forma amena i ja que aprendrà ràpidament a utilitzar-lo gràcies al seu senzill menú d'eines.

De les diferents eines que van parlar els nostres companys, la que més ens va cridar l'atenció va ser Facebook. Facebook és un lloc web gratuït de xarxes socials actualment obert a tothom que tingui un compte de correu electrònic. Actualment s'ha convertit en una plataforma sobre la que tercers poden desenvolupar aplicacions i fer negocis a partir de la xaxa social. Al 2007 va llançar les versions en espanyol, francés i alemany per impulsar la seva expansió fora dels Estats Units i al juliol del 2010 ja té 500 milions de membres i està traduït a 70 idiomes. Facebook ofereix una llista de serveis com per exemple la llista d'amics on l'usuari pot agregar a qualsevol persona que conegui i estigui  registrada, a més també es poden crear grups i pàgines on es poden reunir persones amb interessos comuns.
També totes les persones disposen d'un perfil amb un "muro" que permet que els amics escriguin missatges i també cadascú pot pujar fotos al seu perfil.

WIKI-WIKI, NOVES FORMES DE TREBALLAR A L'AULA

Una wiki és un software que permet crear, aportar i intercanviar informació de manera fàcil i ràpida a la web en forma de pàgina. El seu inventor va ser Ward Cunningham, que li va donar el nom per ser l'abreviació de la  paraula hawaiana wikiwiki que significa ràpid. L' objectiu d' aquesta eina és que entre diferents usuaris puguin crear col·lectivament documents d’un tema. Cadascú aporta els seus coneixements i d’aquesta manera es crea una red d’usuaris que comparteixen informació.

Les wikis són una forma de transportar  l’aula més enllà de les quatre parets, ja que permeten la creació d’espais i projectes col·lectius d’ aula on els alumnes poden compartir idees, pensaments  i coneixements des de qualsevol lloc. Aquesta és una forma de treball que potencia la comunicació, l'intercanvi d'opinions  i el debat en la vida acadèmica d’aula, permetent als alumnes crear diferents links  dels temes a tractar i participar de manera organitzada. Per últim afegir que és una eina de treball que afavoreix la interculturalitat i la diversitat al permetre la col·laboració amb altres centres en projectes educatius conjunts, creant així una base d’informació i de coneixements compartits.

En aquest enllaç podeu trobar diferents webs amb opcions educatives
mitjançant l'ús de la wiki:

http://sites.google.com/site/letsticenglish/recursos-esl/usosdewikiseducativasaplicacionenelaula3

Atún_con_Pan

LA TECNOLOGIA ARRIBA A LES AULES: LA PDI

La Pissarra Digital Interactiva (o PDI) és un sistema tecnològic integrat generalment per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control. El funcionament consisteix en que el videoprojector mostra la senyal de dit ordinador sobre una superfície llisa i rígida, com per exemple una paret, desde la qual es pot interactuar directament amb un bolígraf, el dit o un altre dispositiu com si d'un ratolí es tractés. D'aquesta manera es pot controlar l'ordinador i fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada, així com guardar-les, imprimir-les, enviar-les per correu electrònic i exportar-les a diversos formats.

Amb la PDI el professor pot, sense necessitar grans coneixements informàtics, fer les seves classes molt més atractives i enriquidores, dotant-se d'una manera senzilla de nous recursos docents que despertaran l'interés de l'alumnat més i millor que la pissarra tradicional, a més de guanyar la possibilitat de reutilitzar els materials una i altra vegada i guardar-los, grabar-los o imprimir-los sempre que sigui necessari. Els alumnes, per altra banda, incrementaran la motivació gràcies a la possibilitat de disfrutar de classes més cridaneres i plenes de color, amb uns continguts que guanyaran en atractiu i captaran la seva atenció. La PDI, per tant, augmentarà les possibilitats d'interactuació, convertint l'alumne en un subjecte que es mostrarà actiu i impacient de sortir a la pissarra.

Atún_con_pan

RENOVAR-SE O MORIR

La societat, al llarg dels segles, ha anat patint diverses transformacions que l' han portat a evolucionar fins al dia d' avui, trobant-nos immersos en una nova etapa coneguda com la SOCIETAT DEL CONEIXEMENT. Ara bé, una societat no es podria entendre sense els individus que en formen part, uns individus que, a nivell individual, han de decidir si estancar-se al passat o evolucionar activament de la mà del context, assimilant les noves transformacions de l' entorn.

Segons la nostra opinió, tots nosaltres, com a futurs educadors, som una peça clau d' aquest trencaclosques i al contrari dels espectadors passius hem d'aprofitar totes les oportunitats que se'ns presenten per tal de convertir-nos en actors importants dins d'aquesta societat del coneixement que té a les TIC i a la web 2.0 com a elements centrals. Hem d'anar deixant enrere l' època del guix i la pissarra, i fer de les nostres classes un lloc dinàmic on els nens no només escoltin, sinó que interactuïn com editors i usuaris actius. Per això creiem que és la nostra obligació aprofitar al màxim la filosofia del 2.0, la de generar i compartir coneixements en un aprenentatge multimodal, aconseguint que ara més que mai els nostres alumnes es formin com persones creatives, crítiques i innovadores, i el dia de demà puguin convertir-se en competents professionals.

Atún_con_Pan

QUINA SETMANETA!

PRESENTACIÓ DE GRUP

Hola a tothom!

Sálvame de la Boloñesa. Aquest és el títol del nostre blog i la nostra primera experiència com a bloggeres. Encara que no som expertes, tenim la nostra gràcia, o almenys ho intentarem... Al llarg del curs i a mesura que passin les setmanes anirem afegint ingredients al nostre experiment de la mà de l'assignatura Habilitats Comunicatives, buscant formar-nos en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Soc la de la dreta del tot i em dic Marina. Tinc 24 anys, vaig néixer i visc a Torredembarra i treballo a un bar. ¿Per què estudio el grau de primària? Desde sempre havía volgut ser periodista o professora, passant prèviament per l'etapa de princesa i Power Ranger, cosa que amb els anys vaig deixar de trobar viable. Vaig acabar batxillerat i vaig entrar a periodisme. Amb la carrera acabada,  he passat aquest últim any tirant currículums, però la situació actual no acompanya i res del que m'oferien estava relacionat amb els meus estudis. Avui, he decidit emprendre de nou la vida universitària amb l'esperança de poder dedicar-me en un futur a formar personetes, en un treball que m'agradi i em faci feliç.

Hola, em dic Begoña, tinc 24 anys i visc a Torredembarra. Abans de començar el Grau en Educació Primària vaig cursar Psicologia 4 anys, però ho vaig deixar per a  fer un descans i encara m'estan esperant. He decidit canviar de carrera perque treballo a una acadèmia de repàs i crec que això sí que és lo meu...¡Ah! per cert, jo soc la de l'esquerra del tot.

¡Hola!
Em dic Ana, tinc 18 anys, soc de Torredembarra i treballo a un bar. ¿Us sona aquesta història? Si... La noia de la dreta és la meva germana, (qui em diria a mi que amb 6 anys que ens portem de diferència acabariem les dues a la mateixa classe).
La veritat és que fins fa pocs mesos no tenia molt clar quina carrera començar ja que quan era petita volia ser gran per a casar-me amb un futbolista guapo y ric, però, a mesura que passen els anys descartes aquesta i tota mena d'idees similars.
Així que aquí estic, la veritat és que he començat el curs amb ganes i espero finalitzar-lo igual. ¡Ah! I soc la segona començant per la dreta.

Hola
Em dic Cristina Collado, tinc 30 anys i visc a Tarragona. 
Després de fer un kit kat en els estudis, que va durar deu anys, vaig decidir fer la prova d'accès a cicle superior i l'any passat vaig acabar el cicle d' Educació Infantil a l' IES Vidal i Barraquer.
Aquest any he començat un repte a la  URV i estic fent el grau d'educació primària.
La meva autèntica vocació és l'educació especial, ho vaig descobrir treballant com a auxiliar i va ser una gran experiència per a la meva vida professional i personal. 
Així que començo el  grau d'educació primària per acabar especialitzant-me en atenció a la diversitat.